Importància de l’ESS en el context de la Covid-19

L’impacte que ha tingut i està tenint la crisi de la Covid-19 en l’economia, la producció i l’ocupació ens ha mostrat que el sistema socioeconòmic actual fa aigües. La deslocalització d’empreses, la desindustrialització del país, la falta d’alguns productes, les manques del sector de l’alimentació o una economia basada en el turisme i el sector serveis han posat en relleu que el model econòmic liberal té una greu falta de resistència i resiliència davant xocs com el que estem vivint.

Davant això, l’Economia Social i Solidària (ESS) presenta un model econòmic basat en la proximitat, la solidaritat i valors ètics que han demostrat que es poden crear teixits econòmics amb una major resistència i capaços de donar una resposta diferent davant possibles futures crisis similars a l’actual.

Per això, des de les diferents organitzacions de la ESS s’han promogut i s’estan promovent accions i polítiques concretes amb la idea de sortir junts de la crisi sense deixar ningú enrere. Aquí n’abordem algunes d’elles.

1. La vida en el centre
Les solucions austericides que es van aplicar en l’anterior crisi, en la qual es va rescatar al sistema financer però no a les persones, va provocar una major desigualtat i precarietat en la vida de la majoria de les persones. L’ESS assegura que d’aquesta nova crisi no podem sortir amb les mateixes receptes que han afeblit més encara el teixit social i econòmic. A més, com també denuncien des de l’economia feminista, aquesta precarització de les nostres vides té un impacte major en les dones.

2. Circuits curts de producció i consum
L’ESS sempre ha tingut la vista posada en l’immens consum de recursos i l’excessiva contaminació que provoca una economia globalitzada on els productes que arriben a les nostres mans recorren milers de quilòmetres. La producció basada en circuits curts, aquella on els béns es produeixen prop de la persona que els consumeix, ha estat una de les principals apostes de la ESS per a crear circuits econòmics menys contaminants. Una altra de les conseqüències d’aquesta mena de sistemes és que els beneficis generats d’aquesta activitat econòmica es queden en el territori, no es deriven a països on no es respecten els drets laborals o no compleixen les mínimes mesures ecològiques.

En aquesta crisi hem sofert desproveïments per culpa d’haver deslocalitzat indústries, per l’aturada industrial de països com la Xina o per la paràlisi de gran part del sector logístic internacional. El model de relocalització de la producció i retallar els circuits de transport, tal com proposa la ESS, evita molts d’aquests problemes en una crisi futura d’aquestes magnituds.

3. Teixits veïnals i de suport mutu
Si hi ha una cosa positiva que s’ha vist durant el confinament ha estat la quantitat de projectes ciutadans o moviments veïnals que han enarborat xarxes de suport mutu i ajuda. Persones voluntàries fent la compra a altres de població de risc, xarxes de cures o per a aconseguir material sanitari o cobrir altres necessitats bàsiques. Xarxes que funcionen amb els mateixos valors de desmercantilització i suport que la ESS porta desenvolupant i promovent anys. Aquesta crisi ens ha mostrat que col·laboració i la solidaritat són valors fonamentals per a poder respondre a moments de crisis socials.

This post is also available in: Spanish