L’Aliança Mataró acull la X Trobada de Mutualitats de la Federació de Mutualitats de Catalunya

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra, conjuntament amb l’Aliança Mataró com a entitat amfitriona,  dos dies plens de coneixement, col·laboració i networking al cor de Mataró.

La Federació de Mutualitats de Catalunya organitza amb l’Aliança Mataró com a  coorganitzadora, la 10ª Trobada de Mutualitats de Catalunya, un esdeveniment anual que tindrà lloc a Mataró els dies 21 i 22 de novembre de 2023 sota el títol Mutualisme més que mai. Aquesta trobada, que es realitzarà a l’Hotel Atenea Port,  reuneix representants destacats del sector mutualista amb la finalitat de compartir coneixements, explorar les últimes tendències i fomentar la col·laboració i sinèrgia.

Comptarà amb conferenciants de prestigi d’EADA, Bussines School, Invivo Ventures, CORUS i EDM, així com de ponents de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor i de la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta 10ª Trobada de Mutualitats representa una oportunitat única per al coneixement de  la creació de xarxes, de la IA i Chat GPT per a incentivar l’aprenentatge i el foment de col·laboració entre les mutualitats de Catalunya. S’espera una participació activa dels membres representants del sector mutualista a Catalunya.

WEBINAR – Implementació Sistema Intern d’Informació (Canal de denúncies)

20 octubre 2023 – de 12.00h a 13.00h 

La Llei 2/2023 de 20 de febrer reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de la lluita contra la corrupció, de la qual us vam informar oportunament, estableix l’obligació d’implementar d’un Sistema Intern d’Informació (Canal de Denúncies). 

Aquest sistema ha d’estar operatiu no més tard de l’1 de desembre del 2023, i ha de permetre que els empleats i terceres persones, de manera i confidencial i fins i tot anònima puguin advertir supòsits constitutius de frau i o de delicte. 

Per facilitar el compliment d’aquesta nova obligació legal, La Federació ofereix a les mutualitats la possibilitat de disposar d’un canal extern, amb les garanties exigides per la llei, a través del programa Centinela, de Lefebvre, a uns preus molt assequibles. 

Aquesta aplicació també és un complement necessari per al model de prevenció de delictes. 

Docents i destinataris

 Impartit per la Federació de Mutualitats i dirigit a membres de junta directiva, directius i treballadors de les mutualitats federades. Es podrà obtenir un certificat d’assistència. 

Temari

• Obligacions de les Mutualitats de Previsió social en aquesta matèria. 

• Demo introductòria de Centinela. 

Inscripcions i registre

• Gratuït per a les Mutualitats federades. 

Per confirmar la vostra assistència, cliqueu a Butlleta d’assistència.

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra la seva assemblea anual i presenta les dades del sector

La Federació de Mutualitats de Catalunya ha celebrat el 12 de juny la seva Assemblea General Ordinària, en la qual s’han aprovat els seus comptes, s’han analitzat les activitats del sector del 2022 així com, els serveis oferts per la Federació.

Tanmateix, es va presentar l’Estudi anual comparatiu de les dades del sector 2022, on es va poder apreciar que l’any 2022 han mantingut la tendència de creixement, amb un volum de primes de 282.980.000 d’euros, un 4,73% per sobre de l’exercici anterior.

Del total, 119,97 milions d’euros corresponen als rams personals de “no vida” i 163,01 milions als rams personals de “vida”.

El sector de les mutualitats de previsió social ofereix cobertura i protecció a més d’un milió quatre-cents trenta-set mil persones amb diversos productes d’assegurances personals.

Les provisions tècniques van totalitzar 1.677 milions d’euros, per uns actius de 2.132 milions, és a dir, que la relació dels actius sobre les provisions tècniques arriba al 127,13%. El total de fons propis per donar cobertura al capital de solvència obligatori és de 600 milions, que suposa un superàvit de cobertura del 284%.

El mateix passa amb els fons propis per donar cobertura al capital mínim obligatori de Solvència, que és de 584 milions, suposant un superàvit de cobertura del 867%.

Cal destacar també la presentació de la Memòria social del sector que recull les activitats de caràcter social de les mutualitats federades i la inversió que els hi comporta.

Entrevista al president a la revista Foment

Jordi Busquet (Federació de Mutualitats de Catalunya): “El moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país”

La Federació de Mutualitats de Catalunya s’ocupa de la representació i la defensa dels interessos del mutualisme social català. Actualment, està integrada per 31  mutualitats de previsió social que donen cobertura asseguradora sense afany de lucre a prop de 287.000 mutualistes  i 1,26 milions de persones protegides.

L’objectiu fonamental de la Federació és contribuir al progrés de les mutualitats catalanes mitjançant la projecció i consolidació del mutualisme social com a oferta asseguradora competitiva i eficaç i com a model organitzatiu complementari de l’economia productiva i dels sistemes públics de protecció social.

Parlem amb Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya.

La Federació compta amb més de 125 anys d’història. Quin va ser el seu origen i com ha evolucionat?

Les Mutualitats neixen durant l’Edat Mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats  o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i també en petits pobles per ajudar-se entre pagesos en cas de malaltia o mort. Durant la primera meitat del segle XIX, la Revolució industrial arriba amb força a Catalunya i les zones rurals perden població i servei. L’assistència mèdica i les cobertures en casos de mort o de malaltia eren la principal tasca de les Mutualitats. Mitjançant una petita aportació, els veïns dels pobles petits s’asseguraven no quedar desemparats en casos de necessitat.

Al 1896 es crea la Federació de Mutualitats de Catalunya com a instrument que  representa i defensa els interessos de les mutualitats al nostre territori, oferint a més serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinèrgies, recolzament i gestió en qualsevol tema que afecti a les mutualitats.

La Federació compta amb un equip professional i molt qualificat per donar serveis, especialment en l’àmbit de les assegurances, que facilita que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ésser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.

Quins són els principals valors de les mútues catalanes?

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, es a dir són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica, proximitat i territori.

Valors que connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis als seus nets quan neixen.

El concepte “mútua” es sol confondre amb “asseguradora privada”. Quines són les principals diferències?

En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com tota la família.

A més el mutualista és a la vegada propietari i client, i per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.

Quan vas a un hospital et pregunten: “De quina mútua ets”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria d’ésser “De quina asseguradora ets”. S’ha perdut el concepte. Una asseguradora mercantil pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una entitat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots.

Les mútues són entitats sense afany de lucre. Com s’inverteixen els guanys?

En les pròpies entitats,  el rendiment addicional no l’hem de generar, tot va per al mutualista. A diferència d’una entitat mercantil, que és molt lícita, però que necessita generar un benefici.

Les noves generacions coneixen la tasca de les mútues?

Les Mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats, hi ha hagut una evolució en els valors del jovent que s’aproxima als del mutualisme. Abans de la crisi hi havia una fal·lera per acumular riquesa i ara molts joves participen en els voluntariats, tenen ganes de canviar les coses. Les generacions anteriors pensaven que l’Estat s’ocupava de tot, però avui tenen clar que no és així, tal i com van les coses, res anirà millor en aquest sentit. Volen participar de manera activa en aquesta economia social.

Com ha viscut el sector la crisi provocada per la pandèmia? En quin punt es troba actualment?

Quan hi ha moments de crisi, el nostre model, com tots, es valora o no. Perquè quan va bé, tots els models funcionen. Però, quan hi ha moments de crisi veus els que poden sobreviure. No és només un tema econòmic. És un tema de model.

En el nostre model, ens trobem que, com a entitats asseguradores, la Covid-19 és  una pandèmia i les pandèmies no estan cobertes. Però que passa? Doncs que els nivells de solvència (guanys)  les mutualitats els acumulen per quan facin falta.

En el nostre cas, totes les mutualitats han fet front a les despeses de la Covid-19 sense estar cobertes. És el moment de no escatimar esforços en els serveis. No podem reduir la qualitat del servei. Cobrim prestacions que no estan cobertes però que la gent necessita i continuem mantenint el nivell de servei de qualitat amb el que això implica.

Quins són els principals reptes de futur per la Federació de Mutualitats de Catalunya?

Considero que el moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos, agremiats o professionals a la Catalunya de l’Edat Mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori.

Per nosaltres no es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les Mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les entitats mercantils.

Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.

Per altra banda, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social. Vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el govern la Llei d’Economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres com ja ens va passar amb el concepte de Mútua.

Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és  una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats, per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.

Entrevista al president a Xarxanet

Jordi Busquet: “El moviment mutualista català es mantindrà com una de les grans estructures de país”

La Federació de Mutualitats de Catalunya és l’organització que aplega, des de fa més de cent vint-i-cinc anys, les mútues i mutualitats de previsió social, un model molt arrelat al territori.

Jordi Busquet és el president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’entitat que agrupa un sector que va néixer cap a l’edat mitjana per oferir protecció mútua a les persones membres més necessitades dins d’un gremi o àmbit industrial. La tasca de les mutualitats, però, amb els anys s’ha confós amb la de les companyies asseguradores i, a més, ha perdut certa rellevància entre les persones joves, encara que continuen tenint un fort impacte a Catalunya.

Què són les mutualitats?

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals. És a dir, són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

Com es vinculen amb el caràcter social?

Entre les seves característiques principals hi ha l’absència d’ànim de lucre, ja que no tenen per objecte repartir dividends entre els seus socis, sinó que dels resultats positius que obtinguin es beneficia tot el col·lectiu de mutualistes, romanen a l’entitat. A més, tenen un objecte social, perquè no cobreixen riscos sobre les coses, sinó que el seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social.

Jordi Busquet: “El seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social”.

També fomenten l’activitat social amb l’organització de nombroses activitats de caire social, que enforteixen la implantació de les mutualitats dins de la societat civil i el seu territori; i són entitats de proximitat. Aquest arrelament neix de la vocació de prestar serveis de qualitat i del coneixement de les persones i la societat en què desenvolupa la seva activitat. Això fa que les mutualitats s’hagin convertit en un referent en les assegurances personals en la zona geogràfica en la qual actuen.

Quins altres aspectes caracteritzen les mutualitats?

Són societats personalistes i no capitalistes, per tant, no disposen de capital social, sinó de fons mutual. Degut a la participació democràtica que regeix en les mutualitats (una persona, un vot), tots els mutualistes tenen els mateixos drets independentment de les seves aportacions. Es basen en l’autogestió, això suposa que són els propis mutualistes els que s’encarreguen de l’administració. Només els socis de la mutualitat poden ser membres de la Junta Directiva o Consell d’Administració.

També es caracteritzen per la doble condició, ja que en la persona mutualista coincideixen dues figures: quant a soci, és propietari de la mutualitat (relació estatutària), mentre que com a assegurat, té la condició de client (relació contractual).

Com sorgeixen les mutualitats en origen?

L’origen de les mutualitats el trobem en la protecció mútua de diferents col·lectius (gremials, professionals o industrials) quan no estaven desenvolupades les institucions públiques de la Seguretat Social.

Les Mutualitats neixen durant l’edat mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i evolucionen fins a arribar al segle XX com a entitats asseguradores amb una funció complementària de la protecció pública.

En tot aquest recorregut al llarg dels segles, com han canviat les mutualitats?

Els valors d’associacionisme, gestió participativa i democràcia, proximitat i absència d’ànim de lucre són tan actuals com llavors i connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis els seus nets quan neixen.

El repte actual és incorporar famílies que encara no s’asseguren en l’àmbit mutualista, i especialment els joves.

Sovint es confon la mútua amb la companyia asseguradora, quina és la diferència?

Un exemple que explico sempre és quan vas a un hospital i et pregunten “De quina mútua ets?”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria de ser “De quina companyia ets?”. S’ha perdut el concepte. Una societat anònima pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una societat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots. En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com si està tota la família.

A més, el mutualista és a la vegada propietari i client, i, per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.

Quin impacte tenen les mutualitats a Catalunya?

Les mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats.

El moviment mutualista històric i tan lligat a l’associacionisme català es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori. Les mutualitats compten amb 287.000 mutualistes i 1,26 milions de persones protegides, els actius de les mutualitats catalanes arriben als 2.200 milions d’euros.

Les mutualitats estan vinculades amb les xarxes (el suport mutu). Quin paper tenen les mutualitats en el teixit associatiu?

Volem participar de manera activa en l’economia social, però les prestacions que pot fer una mutualitat no les pot fer cap altra activitat de l’economia social. Per normativa no podem fer una activitat d’una cooperativa industrial ni ells l’activitat asseguradora que fem nosaltres. Per això, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social.

En aquest sentit, la Federació de Mutualitats de Catalunya forma part de l’Associació d’Economia Social de Catalunya.

Sí, vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el Govern la Llei d’economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres, com ja ens va passar amb el concepte de ‘mútua’ o ‘mutualitat’.

Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.

Jordi Busquet: “Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat”.

Quins serveis ofereix la Federació de Mutualitats de Catalunya?

La Federació és l’instrument que representa i defensa els interessos de les mutualitats a Catalunya. Oferint, a més, serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinergies, suport i gestió en qualsevol tema que afecti les mutualitats.

Ara per ara, s’ha professionalitzat per donar serveis, especialment en tecnologia. Això fa que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.

Tenint en compte el panorama actual, quins reptes es plantegen les mutualitats en els pròxims anys?

Per a nosaltres, la força està en la diversitat i la singularitat, elements claus perquè la persona s’hi pugui identificar. Si no tens capacitat de fer que la gent s’identifiqui amb el país, amb la cultura i la visqui, difícilment el teu model perdurarà. No es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les activitats mercantils.

Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.

, ,

Entrevista al president a Via Empresa

Les mutualitats catalanes, una veritable estructura de país

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra els 125 anys reivindicant l’associacionisme català i la identitat pròpia de les mútues

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra els seus 125 anys d’història com la unió de les mútues catalanes, entitats sense ànim de lucre que des de fa segles garanteixen la cobertura de serveis bàsica a la població. “L’Estat durant segles no ha tingut la capacitat de mobilitzar els diners en favor de les classes populars i són les classes populars les que s’han agrupat des de l’edat mitjana per donar cobertura a les seves necessitats”, resumeix Jordi Busquet, president de la Federació.

Busquet: “No hi ha cap dubte que les mutualitats som estructures de país”

L’històric associacionisme de la societat catalana va propiciar la creació d’aquestes entitats, que van començar en petits pobles per ajudar-se entre pagesos en cas de malaltia o mort. “És un concepte d’entendre un país. No hi ha cap dubte que les mutualitats som estructures de país”, sentencia Busquet.

Durant la primera meitat del segle XIX, la Revolució Industrial arriba amb força a Catalunya i les zones rurals perden població i servei. L’assistència mèdica i les cobertures en casos de mort o de malaltia eren la principal tasca de les mutualitats. A través d’una petita aportació, els veïns de pobles petits s’asseguraven no quedar desemparats en casos de necessitat.

Del Decret de Nova Planta al Franquisme

I el 1896 s’apleguen sota el paraigües de la Federació de Mutualitats de Catalunya, per tal de fer sentir la seva veu i defensar els seus interessos. També a Madrid, ja que el “centralisme espanyol i intentava eliminar la tradició catalana d’associar-se per defensar els drets”.

Va passar el 1714 amb el Decret de Nova Planta i durant el Franquisme. Però les mutualitats s’han sabut reinventar i segueixen en peus. I no és estrany que siguin Catalunya i País Basc els territoris on tenen més presència

Busquet: “Han de conviure els dos models i sense passar certa dimensió, perquè perds la identitat”

Fins a l’actualitat, on la Federació de Mutualitats té 280.000 mutualistes a Catalunya i dona cobertura a més d’un milió de persones. En total en formen part una trentena de mútues, des de la Previsora General (nascuda al Penedès, 42.000 mutualistes) a la de Cantallops (uns 150). Una entitat, la de Cantallops, que va néixer per donar cobertura a l’accés als medicaments i als enterraments i que, avui en dia, encara s’encarrega de comprar de forma conjunta les medicines per la farmàcia del poble.

“Han de conviure els dos models i sense passar certa dimensió, perquè perds la identitat”, indica Busquet.

Busquet: “No volem perdre la singularitat i la identitat”

A principis de segle XX, la Federació de Mutualitats estava integrada per unes 1.700 entitats i avui en dia en són 34. En aquella època, en petits pobles podien haver-hi diverses mútues que oferien diferents cobertures. Amb el pas dels anys, moltes han anat desapareixent i d’altres s’han unit per buscar ser més eficients. “Les mutualitats s’han unit, sense perdre la identitat, però buscant economies d’escala”, resumeix el president.

També han canviat alguns dels serveis que ofereixen, ja que amb l’Estat del Benestar moltes de les cobertures ja es donen per fetes. L’assistència sanitària és un dels pilars. Però el que no ha canviat és el compromís i l’arrelament amb el territori. “No volem perdre la singularitat i la identitat”, sentencia Busquet, que afegeix: “Una mutualitat continua sent una entitat sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’oferir quotes justes per fer front a les prestacions”.

I és que les mutualitats han estat les responsables al llarg dels últims segles d’impulsar la vida als pobles, a través d’ateneus, casinos o bars. El seu vessant social ha estat igual d’important que la cobertura de serveis. De fet, cada mutualitat està especialment enfocada a una comarca o una regió, sense centrar-se en un creixement territorial.

La crisi de 2008

El model de mutualitats pot recordar al de les antigues caixes, que també van néixer en territoris per donar servei a la població de la zona. Aquest sistema financer va saltar pels aires amb la crisi de 2008 i va haver-hi gent que va fixar la mirada en les mútues. Jordi Busquet n’explica les diferències: “A nivell mutual hem tingut una visió a llarg termini, hem acumulat reserves molt fortes i una gran solvència. La crisi va arribar amb unes entitats fortes, amb un nucli de client molt dur. Ens permet aguantar molt bé”.

Jordi Busquet: “El cor de l’entitat és al territori on va néixer”

En aquest sentit, el president assenyala que “moltes caixes van sortir fora de les seves zones d’influència, fins i tot fora de Catalunya, volen créixer molt i obrint altres línies de negoci com el sector immobiliari”. En canvi, “les mutualitats han mantingut l’aposta territorial”: “El gruix de l’activitat sempre està a Catalunya, mantenim el negoci on el coneixem i on la persona se sent identificada”. “El cor de l’entitat és al territori on va néixer”, sentencia.

La batalla del nom amb les asseguradores

Tot i la històrica presència de les mutualitats a Catalunya, en les últimes dècades la nomenclatura s’ha pervertit i avui dia les asseguradores privades s’identifiquen, en l’imaginari col·lectiu, com a mútues. “És una gran preocupació. Recordo una vegada anar amb el meu primer fill a l’hospital i a recepció em van preguntar: de quina mútua és? Vaig respondre que la pregunta era de quina companyia, perquè no totes són mútues”, explica Busquet.

El president de la Federació detalla la gran diferència: “Una entitat mercantil, que és molt lícita, necessita generar un benefici. Nosaltres el rendiment addicional no l’hem de generar i tot va pel mutualista”. Per això, lamenta que molta gent vegi les asseguradores privades com una mútua.

Busquet: “El concepte pot ser una batalla perduda, però hem de fer pedagogia del que és una mútua i el que suposa”

“El concepte pot ser una batalla perduda, però hem de fer pedagogia del que és una mútua i el que suposa. Vostè pot dir que no el faran fora mai? Que tindrà el mateix preu que la resta de mutualistes encara que es posi malalt o es faci gran? Que pot escollir les cobertures? Si no, no estàs en una mútua”; resumeix Busquet, que considera que la sensibilització de la ciutadania per la proximitat i el territori “justifica la pervivència” de les seves entitats.

“I al ser una entitat sense ànim de lucre, el preu és just”, conclou.

Créixer sense perdre la identitat

Jordi Busquet apunta que el creixement de la Federació s’ha de fomentar en l’aparició de noves mutualitats, més que en el creixement de les que ja hi ha. “Hem de créixer el màxim que puguem sense perdre la nostra singularitat. Preferim mantenir el nostre vincle i la fidelitat i lleialtat dels mutualistes. Les baixes de les asseguradores privades dupliquen o tripliquen el de les nostres entitats”.

I considera que cada vegada són més necessàries aquestes mutualitats. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats. “Ens agradaria que fóssim unes entitats que no hi hagués la necessitat d’oferir cobertures de salut. Però tot fa preveure que no serà així”, lamenta.

Així, Jordi Busquet considera que el moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justs i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori.

Entrevista al president a la web de l’Ajuntament de Barcelona

El butlletí d’economia, social i solidària de l’Ajuntament de Barcelona del mes de juny recull aquesta detallada entrevista a Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya:

“El concepte de suport mutu és la clau del nostre model, una ajuda mútua que és intergeneracional”


Entrevista amb Jordi Busquet, President de la Federació de Mutualitats de Catalunya.


Amb motiu dels 125 anys de la Federació de Mutualitats de Catalunya, entrevistem el seu president, Jordi Busquet. Ens explica el que diferencia el model mutualista d’altres models d’assegurances personals, la història de la Federació i la importància de la intercooperació amb administracions i altres entitats de l’ESS.

Com funciona el model mutualista? Què us diferencia d’altres ofertes d’assegurances personals?

La més rellevant és la figura del mutualista: és a la vegada client i propietari. Aquesta és la gran diferència. Quan ens trobem amb altres tipus d’entitats asseguradores, el contracte que signes és un contracte de client, prenedor, amb una companyia. En canvi, la mutualitat, en el moment en què signes aquest contracte, tu ja ets mutualista i, per tant, ets propietari. Independentment que tinguis una pòlissa amb un preu o amb un altre, tinguis més cobertures o menys, el teu vot val el mateix.

Per què, per molt que diguis que el client és el primer, que millor que el client i el propietari sigui el primer? En el món mercantil hi ha tant de dubte de si realment el primer és el client o el capital. En el nostre cas, la mutualitat el que vol és donar un servei, una prestació per damunt de tot. I, per tant, amb aquesta figura que ets propietari i client el que prima sempre és el servei.

Quan parleu de servei, quin tipus de servei? Quins àmbits o que cobriu?

Depenent de les mutualitats, estan orientades en uns serveis o en uns altres. Hi ha mutualitats que es van crear bàsicament per una cobertura d’assistència sanitària en zones on no hi havia o és insuficient; d’altres és cobertures d’accidents; d’altres temes de medicaments; altres temes d’enterrament…

És la necessitat dels moments la que crea les prestacions que desenvolupen les mutualitats. No és tant la mutualitat com a ens que pensa un grup petit què oferim i busco mutualistes, sinó que és un tema de baix a dalt.

Quin valor afegit té, doncs, el mutualista?

Més enllà dels clàssics vinculats al concepte d’economia social i solidària (ESS), que la persona prima davant del capital i que són entitats democràtiques, hi ha una part que és la continuïtat.

És a dir, la garantia de la continuïtat de l’entitat, perquè depèn dels mateixos mutualistes. Som entitats molt solvents. Per què? Perquè anem acumulant aquestes reserves per perdurar en el temps. Tenim una experiència de molts anys, hem viscut moltes crisis per aquest camí i hem sobresortit en aquests moments de crisi justament perquè la gent és quan veu realment que tens aquest valor afegit de continuïtat.

I no és només la continuïtat en els serveis, sinó en com es fa aquest servei, l’ànima de la mutualitat.

Quin impacte ha tingut la crisi de la covid-19?

Quan hi ha moments de crisi, el nostre model, com tots, es valora o no. Perquè quan va bé, tots els models funcionen. Però, quan hi ha moments de crisi veus els que poden sobreviure. No és només un tema econòmic. És un tema de model.

En el nostre model, ens trobem que, com entitats asseguradores, la covid-19 és una pandèmia i les pandèmies no estan cobertes, per definició. Però què passa? Aquests nivells de solvència que parlàvem, per què s’acumulen? S’acumulen per quan facin falta. No per no fer-los servir.

En el nostre cas, totes les mutualitats han fet front a les despeses de la covid-19 sense estar cobertes. És el moment de no escatimar esforços en els serveis. No podem reduir la qualitat del servei. Aguantem el chaparrón, cobrim prestacions que no estan cobertes, però que la gent necessita i continuem mantenint el nivell de servei de qualitat amb el que això implica també.

Quin rol té la Federació?

Nosaltres diem sempre que el nostre concepte de ser singulars… La gent només es focalitza en “és que sou petits”. Però és que molts petits fan coses grans! Cooperem per competir i la Federació és l’instrument. Ens permet competir en un mercat com l’actual sense perdre l’essència nostra de mutualitat i sense perdre les singularitats que cada mutualitat té.

La Federació quantes mutualitats?

Som unes 34 mutualitats. El criteri nostre són aquelles entitats que tenen la seu social a Catalunya. N’hi ha que només tenen activitat a Catalunya, i altres que tenen a Catalunya i a fora.

Tenim un volum molt gran de mutualistes i subjectes protegits. Mutualista és la persona que signa el contracte, però pot tenir més persones: tenim més d’un milió de persones cobertes per les mutualitats, gairebé 1,3 milions. A més, tenim una ràtio de fidelitat interpretada com a baixes que es produeixen anualment respecte a les que es produeixen en una SA, molt més reduïdes. Això significa que la gent està contenta. Pot costar més de convèncer d’aquest model, però quan estan dintre els hi costa molt de fer un canvi.

Quins reptes creus que s’enfronta la Federació de Mutualitats i el model de mutualitats?

El primer repte que, tot i que l’hem passat, hem d’estar sempre atents, és la viabilitat. Entitats com les nostres, igual que altres del món de l’ESS, normalment sempre s’ataquen amb arguments econòmics: falta d’eficiència, que no estan ben capitalitzades… En el nostre cas, això no ho poden fer servir perquè girem la truita. Som nosaltres els que podem dir us falta solvència o esteu mal capitalitzats. Perquè ells prefereixen tenir menys solvència, menys capital, perquè el distribueixen entre els seus accionistes. En canvi, els mutualistes prefereixen que es quedi per poder fer front a imprevistos.

Aquesta pota que és tan ferma, i que ens ha costat molts anys anar acumulant i anar gestionant, no l’hem venut prou bé. És a dir, hem de vendre més aquesta professionalitat nostra i manera de fer que dona aquesta garantia. Això ho sap molt poca gent, que tenim aquesta fortalesa. Crec que és un tema de comunicació. Ara, ens tocarà també demostrar aquesta singularitat que tenim. Comunicar aquesta singularitat que nosaltres acceptem i volem que continuï. Volem potenciar aquesta diversitat i comunicar-la.

Jo crec que el nostre gran repte és comunicar aquesta fortalesa econòmica, a la vegada, aquesta singularitat i que, des de la Federació, treballem per crear aquestes línies mestres que fan que perduri en el temps aquest model.

Com treballeu i intercoopereu amb l’àmbit de l’ESS?

Fins fa molt pocs anys, molt pocs, nosaltres no interactuàvem de manera activa com a Federació ni com a conjunt del mutualisme amb la resta de l’economia social i solidària, ni a nivell local aquí a Barcelona ni a nivell català. Sí que és cert que molts dels mutualistes estan vinculats al món de l’ESS, això sí que hi era. Era una porta per nosaltres important.

Però, com també la Federació va sistematitzar els temes de solvència i econòmics, devíem sistematitzar també el tema de la intercooperació. Aquí el gran punt va ser la creació de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual som membres fundadors i aquest va ser el gran salt endavant. És important també destacar que l’origen del nostre apropament a l’ESS va ser el Comissionat de l’Ajuntament de Barcelona que, en aquell moment, era el Jordi Via. Va ser aquí on vam començar a bellugar-nos i a fer contactes amb el món de l’economia social i solidària.

El lema de l’aniversari de la Federació és “125 anys de suport mutu”. Per què aquest lema?

El concepte de suport mutu és la clau del nostre model, una ajuda mútua que és intergeneracional. Les mutualitats ens donem suport mutu entre nosaltres, a la mateixa Federació per tirar endavant projectes comuns. Hi ha gent que té més recursos que altres i, per exemple, legalment pot avançar molt més en el tema de solvència d’ús que altres entitats perquè totes ho vam posar en comú i ho vam regalar perquè se’n poguessin aprofitar totes i crear un model de la Federació.

Aquest suport mutu també el fem des de les mutualitats, cada mutualitat amb els seus mutualistes actuals perquè si hi ha una persona que avui té, per desgràcia, un càncer, què farem? Li pujarem la prima perquè ha gastat més? No. Això té una força per mi també molt gran.

I el que deia, aquesta intergeneracional. Hi ha una mutualitat que és més vella que la Federació, té més de 150 anys. Han anat acumulant reserves, aquests excedents cada any. Van acumulant, acumulant, acumulant i això ho han anat posant en propietat dels seus mutualistes. És una entitat d’aquestes molt petites, tocant a la Jonquera, un poble que es diu Cantallops. El Casino del poble és seu, de la mutualitat; el primer bar també, l’Aliança també. Tot això, ho han posat a disposició dels mutualistes, que al final era el poble. I segueixen. Per què és possible mantenir actualment una entitat com aquesta o d’altres? Perquè si no hi hagués hagut aquest compromís de tantes generacions, no estarien en aquesta situació.

Ho vinculo sempre amb la part econòmica. Per què som tan solvents? Són molts anys de gestió amb un únic criteri: la continuïtat.

Entrevista a Jordi Busquet, President Federació de Mutualitats de Catalunya:

Com i quan comença la seva relació amb la Federació de Mutualitats de Catalunya i/o mutualisme?

La meva relació amb la Federació de Mutualitats de Catalunya va iniciar-se l’any 2007 en què vaig entrar a formar part de la Junta Rectora en representació de Previsora General, MPS. Vaig accedir a la presidència al 2012.

Què és per a vostè el mutualisme? Quins són els seus valors fonamentals més destacables?

Tal i com vam publicar en el nostre blog, el mutualisme és una manifestació del caràcter associatiu, col·laboració  i solidari de la societat civil catalana, de gran tradició i arrelament al país, que cerca  solucions als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o llurs recursos, i que manté una àmplia presència en el sector assegurador català.

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, que tenen l’origen en els gremis i les confraries de l’edat mitjana.

Els nostres valors són:

  • Som entitats sense ànim de lucre.
  • El mutualista és el propietari.
  • Defensem interessos comuns.
  • Política de preus d’estabilitat a llarg termini.
  • No expulsem al mutualista.
  • Podem destinar reserves de forma temporal per ajudar als nostres mutualistes.
  • Proximitat.

Com contribueix el mutualisme a una societat millor?

Som societats de persones que oferim serveis a la societat i que contribuïm amb els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

Què li diria a algú que està dubtant si triar una mutualitat federada?

A part del que he detallat anteriorment, especificaré que en una Mutualitat federada els rendiments positius es reinverteixen en noves prestacions i nous serveis per als mutualistes. Recordem que el mutualista és el propietari.

Sense cap dubte, en una mutualitat federada formes part del mutualisme de veritat. Som entitats sense ànim de lucre, amb voluntat de cooperació i treball en equip. La persona que s’associa a una mutualitat rebrà els serveis i prestacions  que demana amb eficiència i a preus raonables i perdurables,  podrà contribuir en les decisions que li afectin, contribuint a crear estructures per a la societat.

En un context de crisi sanitària, econòmica i, en definitiva, social com l’actual, quines són les fortaleses del mutualisme?

Les mutualitats de previsió social som diferents, cooperem i estem al capdavant  per tal d’atendre amb eficàcia als nostres mutualistes, atenent les seves mancances i necessitats, adaptant-nos a cadascuna de les circumstàncies i acompanyant-los al llarg d’aquesta crisi sanitària i econòmica. 

El mutualisme ha demostrat  des dels seus orígens, la seva adaptació als canvis socials, sanitaris i econòmics, sempre en benefici dels seus mutualistes.

Quina és la importància del 125 anys de mutualisme que es compleixen enguany?

Els seus orígens i la seva adaptació. 125 anys són molts!  i hem pogut demostrar que seguim aquí “Som i serem”… hem sabut adaptar la nostra tradició i peculiaritat als temps actuals i ens hem sortit i ens en sortirem!

Aquest aniversari és molt important per al mutualisme català i per això la nostra intenció, si la situació actual ens ho permet, és celebrar-lo amb actes i esdeveniments que es puguin  compartir amb la societat catalana i amb totes aquelles persones que contribueixen i treballen per al mutualisme català.

Quins creu que són els principals reptes de futur que ha d’encarar la Federació de Mutualitats, i el mutualisme en general?

Les mutualitats volem continuar existint, seguirem essent entitats sense ànim de lucre amb voluntat de cooperació i de treball en equip, per això, hem de preservar la nostra existència i identitat, hem de demostrar qui som i què som capaços de fer,  el futur és cooperació, hem de  cooperar per competir.

, , , , , , , , ,

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra la seva assemblea anual i destaca la celebració del seu 125 aniversari

La Federació de Mutualitats de Catalunya ha celebrat el 17 de juny la seva Assemblea General Ordinària, en la qual s’han aprovat els seus comptes, s’han analitzat les activitats del sector el 2020 així com els serveis oferts per la Federació. Es van presentar noves propostes de futur, amb la voluntat d’impulsar polítiques per a la projecció de les mutualitats catalanes.

Cal destacar, aquest any, la celebració del 125 aniversari de la Federació de Mutualitats de Catalunya. Per donar a aquesta efemèride  la importància que mereix, s’ha previst l’organització de diversos actes i activitats que s’iniciaran aquesta tardor,  fins ben entrat 2022, amb la voluntat de fer arribar a la societat els valors del mutualisme com a opció asseguradora sense afany de lucre, en el sí de l’economia social.

Es va presentar també l’Estudi anual comparatiu de les dades del sector 2020.

En aquest informe es pot veure que l’any 2020 han mantingut la tendència de creixement, amb un volum de primes de 266.770.000 d’euros, un 0,07% per sobre de l’exercici anterior.

Del total, 129,07milions d’euros corresponen als rams personals de “no vida” i 137,70 milions als rams personals de “vida”.

També destaca que, tot i la situació de pandèmia, el mutualisme català ha creat ocupació, amb un increment del 2,3% de persones empleades durant l’any 2020.

El sector de les mutualitats de previsió social ofereix cobertura i protecció a més d’un milió dos-cents cinquanta mil persones amb diversos productes d’assegurances personals.

Les provisions tècniques van totalitzar 1.380 milions d’euros, per uns actius de 2.226 milions, és a dir, que la relació dels actius sobre les provisions tècniques arriba al 161,30%. El total de fons propis per donar cobertura al capital de solvència obligatori és de 545 milions, que suposa un superàvit de cobertura del 235%.

El mateix passa amb els fons propis per donar cobertura al capital mínim obligatori de Solvència, que és de 533 milions, suposant un superàvit de cobertura del 734%.

Tots aquests indicadors mostren la solvència i dinamisme de les mutualitats de previsió social de Catalunya.

,

Proposta de l’Economia Social i Solidària catalana d’un Pacte per una Economia per la Vida

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual la Federació de Mutualitats de Catalunya n’és membre, és la creadora del manifest que trobem a continuació com a mesura per a fer front a la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 des de l’EES:

Les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de la COVID-19 mostren la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. A Catalunya, aquest model ha tingut com a conseqüència, entre d’altres, l’afebliment de la protecció social, la deslocalització parcial del teixit productiu, la reducció de la despesa sanitària, la precarització laboral d’alguns sectors, la crisi residencial, els recursos insuficients per la recerca, el menysteniment del sector primari i una minsa capacitat d’articular les cadenes productives locals.

Davant l’actual emergència sanitària, social i econòmica, Catalunya es troba amb una part important del teixit socioeconòmic greument afectat i d’altres amb grans dificultats. Les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general. Cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori, com són el sector públic, el cooperativisme, el mutualisme, el tercer sector i el conjunt de l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i les cures, i el sector privat d’empreses que actuen amb coresponsabilitat i ètica social.

Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora. Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida. Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana. Cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida.

Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible.

Des de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) fem una crida al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina a l’alçada del moment.

Cal un Pacte Català per la salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental entre agents socioeconòmics plurals, que implanti polítiques transformadores i ens encamini cap a una Economia per la Vida.

En aquest sentit, apel·lem

• Al conjunt de l’economia social i solidària, per subscriure la proposta, elaborar conjuntament les mesures concretes de democratització econòmica i transició ecosocial i per participar activament del canvi de polítiques econòmiques a nivell de país.

• Al sindicalisme, als moviments socials, ecologistes, feministes, antiracistes i veïnals; a les organitzacions d’autònoms i d’empreses, per tal de treballar plegats per una estratègia d’Economia Plural Transformadora.

• A les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina de reconstrucció econòmica i social que reculli la pluralitat d’agents socials i econòmics i socials catalans, els reuneixi sota un Pacte català per una Economia per la Vida i els habiliti per avançar cap a un nou Model Econòmic plural, sobirà, democràtic i relocalitzat per Catalunya.