Bon dia mutualistes i amics del mutualisme
Aquest any estem d’aniversari, farem 125 anys. Ens agradaria haver-ho celebrat de manera molt diferent, però les circumstàncies actuals que impacten a la nostra salut, en la vida social i econòmica , faran que el calendari i la celebració s’hagin d’adaptar, com tantes altres coses en les nostres vides.
En funció de l’evolució de la pandèmia anirem redefinint el calendari i us anirem informant del mateix i ho farem a través de les eines de comunicació de la Federació.
A la web i al Butlletí setmanal que remetem i que tant bon servei ens estant donant com a eines de comunicació, per difondre l’agenda i les notícies més rellevants de les mutualitats, de la Federació i de l’àmbit del mutualisme, s’hi afegirà una nova eina de comunicació des d’avui: el Blog de la Federació.
Desitgem que tingui el mateix èxit i utilitat que la resta d’eines de comunicació esmentades i us animem a utilitzar-lo i a compartir-lo per donar més visibilitat al món mutual.
Amb el desig que us trobeu bé de salut i que mantingueu els ànims ben amunt, només em queda reiterar el meu reconeixement i agraïment a tot el personal sanitari i assistencial de les vostres mutualitats i a tots vosaltres per la gran implicació en els moments actuals.
Us envio una forta abraçada
Salut!
Jordi Busquet
President
Història de la Federació de Mutualitats
Aquest 2021, any del 125è aniversari de la Federació de Mutualitats de Catalunya que va néixer com a resposta a un acte de Govern, equívoc. L’any 1886, el Ministre d’Hisenda de torn imposà a les mutualitats d’Espanya un tribut que no els corresponia; confongué les Caixes de Préstec amb les Mutualitats. Aquest error ministerial provocà que cinquanta‑un delegats mutualistes es reunissin a la plaça barcelonina de la Cucurulla i designessin dos delegats que en representació del col.lectiu es traslladaren a Madrid per negociar una rectificació. La gestió fou positiva. Les mutualitats van quedar excloses de l’esmentada imposició.
El triomf animà els mutualistes, els quals es van convèncer que pels camins de la solidaritat era possible fer front a les escomeses adverses. Així va néixer la idea de crear una Federació que aplegués voluntats. Sota la denominació de “Unión y Defensa de Montepíos de la Provincia de Barcelona y sus afueras”, es va constituir el 15 d’abril de 1896,
Adoptà diverses denominacions, en els primers temps primordialment, per tal de respondre cada vegada amb major adequació a les exigències del seu propi itinerari.
Després de la Guerra Civil 1936-39 també s’hagué d’adaptar, per subsistir, a les exigències, però en aquesta ocasió, d’un règim fill d’una imposició de guerra. En el curs d’aquests cent vint-i-cinc anys hi ha hagut de tot. Moments brillants i moments atzarosos, hores compromeses i hores d’esperança.
Les línies bàsiques de l’activitat d’aquesta llarga història: els inicis incerts i dubitatius, les realitzacions aconseguides, alguns èxits, la projecció en la societat catalana d’aquesta important faceta de l’economia social, la seva oficialització mitjançant les dues Lleis específiques aprovades pels dos Parlaments de Catalunya, el del 1934 i el del 1991. La lluita per les amenaces que significaven alguns projectes de llei, i podríem seguir fins arribar a les actuals obligacions i normatives que han suposat un gran repte per mantenir la continuïtat de les mutualitats de previsió social.
Tot forma part d’aquesta història! No obstant, la Federació s’ha mantingut fidel al seu espèrit fundacional: la representació i la promoció de la previsió social. El mutualisme de previsió social és un fenomen singular en l’activitat econòmica‑social.
És una realitat econòmica, però que el seu punt de mira posa un fort accent en la vessant social; i així explica el miracle de què la seva presència s’ha mantingut i superat el pas del temps. Trobem antecedents en el segle dotzè i en el transcurs de vuit segles on el procés economicosocial ha estat espectacular. Des de la Confraria i els Gremis fins el modern capitalisme s’ha hagut de lliurar batalles difícils. i hem pogut sortir‑ne, sempre, no pas malmesos, sinó més aviat reforçats!