Les entitats d’ajuda mútua per fer front a les adversitats dels associats tenen una llarguíssima història, que es remunta al segle XII. Però també tenen present i futur, garantit pels més de 300.000 socis a Catalunya, amb cobertura per a 1,3 milions de persones

Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya

Quantes vegades no hem utilitzat o hem sentit aquesta paraula? Però quin és el significat? D’acord amb el diccionari, Mutualitzar és un verb transitiu. La primera definició del mateix és “fer que quelcom sigui mutu”, per exemple quan parlem de mutualitzar el respecte entre els rivals o de mutualitzar el deute. La segona accepció diu: “Inscriure a una persona a una mutualitat”.

Però… I què és una mutualitat? Doncs és una associació de persones que té com a objectiu donar-se ajuda i socors mutu, mitjançant el pagament per part de cada mutualista d’una quota, sense afany de lucre i que es regeix per principis democràtics. Darrera però, d’aquest concepte s’hi han amagat durant segles i fins als nostres dies, entitats de caire mutual que a data d’avui encara perduren al bell mig del segle XXI.

Els proposo de fer un passeig per la història, perquè vegin la seva rellevància: som-hi!

L’origen de les mutualitats es remunta al segle XII, on els mercaders i els artesans feren de l’associació una eina per defensar-se dels abusos dels senyors feudals. Dins d’aquestes associacions destaquem com a origen de les mutualitats les Confraries d’Oficis. Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven al voltant d’una Confraria, sota la devoció d’un Sant Patró, per cobrir necessitats durant la vida i en la mort dels seus mutualistes. A Barcelona destacaríem el Gremi de Sabaters, l’origen del qual es remunta a finals del segle XII fins arribar fins als nostres dies. A Tarragona hi destacaríem la Confraria de Sant Pere de Pescadors. En aquesta confraria els associats estaven obligats a assistir al viàtic (sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort) i a l’enterrament dels associats. Pagaven una quota, que s’utilitzava per garantir aquests serveis i a més per tenir cura dels malalts mancats de recursos, dins dels seus associats.

A partir del segle XIII apareixen els Gremis, que eren associacions d’artesans del mateix gremi. S’entenien com a artesans els mestres dels oficis més importants, com metges, advocats, joiers… El Gremi es diferenciava de la Confraria en què era, per damunt de tot, una associació amb objectius econòmics, mentre que la segona tenia finalitats socials o espirituals. Entre els objectius dels gremis hi figuraven fixar una garantia pels consumidors i evitar la competència dels productors. També garantien el repartiment de la matèria prima i donaven crèdits als mestres amb problemes econòmics. No oblidem que les Confraries i els Gremis estaven estretament vinculats: al costat de cada Gremi hi havia una Confraria. Mentre el Gremi s’ocupava de les funcions econòmiques, la Confraria assumia les socials i religioses

Al segle XVIII apareixen unes noves entitats destinades a ser també entitats de referència de les futures mutualitats. Els Montepíos. Aquestes entitats, a diferència de les Confraries, son societats de socors mutu laiques, que no tenen perquè atendre la finalitat espiritual i religiosa. Entitats on agafen volada les prestacions i cobertures per invalidesa, vellesa i supervivència, enfront de la malaltia i la mort.

A l’inici del segle XIX, els Gremis i les Confraries perden força i representativitat. Més enllà del procés imparable de la industrialització, aquestes entitats perden totalment llur força amb la Llei d’abolició dels Gremis. Amb la pèrdua de la major part d’aquestes institucions històriques es crea una situació de desempara a les persones que viuen de llur treball i les seves famílies, quedant sense cobertura i sense rebre cap tipus de prestació en situacions d’accident, malaltia o mort. És el segle on neixen al nostre país les entitats de Socors Mutu i les Mutualitats.

Malgrat tots els obstacles que es posen perquè les entitats de Socors Mutu i les Mutualitats tinguin viabilitat, les necessitats de previsió social no tan sols perduraven, sinó que en molts casos eren més peremptòries que mai, fruit de les condicions de treball que patien els treballadors de l’època. És per això que entitats d’ajuda mútua que tenien orígens en les antigues Confraries i Gremis es mantenen, a través de transformacions, per garantir llur finalitat de previsió social.

Independentment de l’existència de les Mutualitats i de la seva rellevància ja a finals del segle XIX, com a continuadores de les antigues Confraries i Gremis, s’intenta que no agafin volada i queden relegades com una associació més en la Llei estatal d’Associacions de 1887. Fins l’any 1934 les lleis de l’Estat ignoren totalment la figura jurídica de les mutualitats. Tot i així les mutualitats segueixen creixent en nombre d’entitats i mutualistes. Ja a principis del segle XX hi ha 1.077 mutualitats que agrupen més de 400.000 mutualistes.

El 1934 és clau pel futur i desenvolupament de les Mutualitats. En aquesta data el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Mutualitats i una sèrie de disposicions legals que havien de contribuir a reordenar el camp de la previsió social. Aquesta llei fa possible que els catalans disposin d’un camí legal per desenvolupar el camp de la previsió social, no tan sols per mutualitats, sinó també per cooperatives i sindicats agrícoles.

Després d’aquesta data tan assenyalada i en un breu espai de temps esclatà la Guerra Civil, que va implicar grans esforços per part de les mutualitats per garantir la seva supervivència tant durant aquest període com el de la postguerra. Des de llavors fins ara, les successives regulacions i els interessos econòmics, amanits amb els sempre necessaris assentiments polítics, han buscat com en el passat fer desaparèixer aquestes entitats. No obstant això, les mutualitats han continuat lluitant per la seva existència, vinculada a garantir la previsió social. La finalitat ha estat i és sempre la mateixa, sigui Confraria, Gremi, Montepio o Mutualitat: la defensa dels drets materials i ajuda i socors mutu dels seus afiliats, tenint  cura dels mutualistes i de donar cobertura als seus riscos, des del risc malaltia i guariment de la salut , fins a cobrir les necessitats econòmiques per l’impediment de poder treballar en cas de malaltia o accident i, finalment, donant cobertura i acompanyament en el moment de la mort.

Actualment a Catalunya hi ha 34 mutualitats, lluny de les que hi havia a principis del segle XX, però amb quasi 300.000 socis mutualistes donen cobertura a més de 1,3 milions de persones, que inclouen aquests mutualistes i llurs familiars i persones vinculades. Més enllà d’aquestes mutualitats, n’hi ha moltes que continuen existint sota l’estructura legal de fundacions o associacions, o altres figures jurídiques, moltes d’elles agermanades amb les actuals Mutualitats, com en el passat ho estaven els Gremis i les Confraries. El reduït nombre de mutualitats, fruit d’aquest fet i de les fusions entre les pròpies mutualitats, no ha estat impediment per tenir un elevat nombre de mutualistes i persones a qui donen cobertura, assolint segurament una de les xifres més rellevants a la història de les mutualitats en totes les seves formes. Remarcar que les mutualitats gaudeixen d’una magnífica i sòlida situació econòmica i financera, fruit de la seva gestió i dels seus valors.

Diuen que si vols arribar ràpid has de caminar sol, però que si vols arribar lluny has de caminar acompanyat. Les mutualitats hi som i hi serem, ja que més enllà de fer camí plegats el fem ben acompanyats. I després de tants segles seguim fent camí, cooperant per competir, per excel·lir i per damunt de tot, mantenint l’objectiu i la missió principal de la nostra existència: garantir la previsió social dels nostres mutualistes.

L’arribada de la tecnologia ha transformat la vida de milions de persones. En l’actualitat, el procés de digitalització s’estén de manera accelerada i ha arribat també a les assegurances, un sector en ebullició pel fet que startups disruptivas estan incorporant tècniques i eines sofisticades com el data, la intel·ligència artificial o l’internet de les coses per a modificar, com mai abans, aquest sector.

Els números parlen sols. La indústria insurtech es defineix per la unió de les paraules en anglès insurance (assegurances) i technology (tecnologia) i aglutina a les companyies d’assegurances tradicionals, a les empreses tecnològiques i a les startups disruptivas que utilitzen les noves tecnologies per a crear noves maneres d’oferir els productes i serveis al client final. Acumula una inversió de més de 8.000 milions de dòlars des de 2012, amb una xifra superior als 2.200 milions de dòlars en 2017, segons un informe elaborat per CB Insights.

Una assegurança per a cada persona

La informació és clau en el negoci de les assegurances i les noves fonts d’informació –que han arribat amb les noves tecnologies– està permetent a les empreses asseguradores generar productes més adequats a cada client.

Aquí està el gran canvi: fenòmens com el big data i la internet de les coses, estan acabant amb aquest escenari. La capacitat de disposar de més i millors dades, obtinguts gràcies a sensors i objectes connectats a la xarxa, és un dels motors del fenomen insurtech. La gran quantitat de dades acumulades i combinats, permeten que les asseguradores siguin més eficaces i capaces de gestionar productes diferencials i amb major personalització.

Nous consumidors

Si bé la tecnologia ha aplanat el camí per a transformar el món de les assegurances, res d’això hauria estat possible sense un important canvi de mentalitat dels consumidors: la necessitat d’assegurar no sols objectes, sinó també estils de vida; així com la irrupció de nous models econòmics com l’economia col·laborativa.

Els comparadors d’assegurances, que permeten conèixer el més barat, són l’origen de les innovadores startups que avui guien a l’usuari de manera intuïtiva i més precisa a través d’una oferta ben estructurada, per a donar en la diana de la seva elecció.

Aquí està un altre dels grans canvis: Els consumidors ja no volen pagar de més per conceptes que no utilitzaran, la comunicació és online en lloc de presencial, durant 24 hores al dia i sense esperes. En definitiva, insurtech no és només oferir una app, va més enllà: es tracta de generar una cadena de valor en tot el procés assegurador.

Noves assegurances

En aquesta conjuntura els contractes d’assegurances canvien, com s’apunta pels nous escenaris que ha plantejat la tecnologia i les noves necessitats dels usuaris. Gràcies a la confluència de l’anàlisi de dades (big data), la Internet de les coses (AI per les seves sigles en anglès) i els desenvolupaments tecnològics que aporten les noves companyies, es perfila un tipus de contracte intel·ligent que s’executa automàticament quan es donen les condicions prefixades, sense necessitat d’arbitratge ja que el sistema descansa sobre una base de dades o cadena de blocs (blockchain) pública, transparent i impossible de falsificar.

A més, l’existència de dispositius electrònics i diversos mecanismes per a recopilar dades, per exemple, sobre la condició física del client, tipus de conducció o estil de vida saludable, donaran –en cas que l’usuari autoritzi a compartir totes aquestes dades– una bolcada impensable a les noves assegurances. En poder mesurar millor el risc les asseguradores poden oferir solucions personalitzades a cada client.