Properes activitats formatives. Maig 2023
17 i 18 de maig de 9 a 13 hores: La gestió del temps
25 de maig: Novetats Informae Verificació Compliment
Horari: de 12.00h a 13.00h
Sessió gratuïta per a les mutualitats federades.
En format mixt (presencial i streaming).
Dirigida als membres dels òrgans d’administració i direcció de les mutualitats.
L’1 de gener va entrar en vigor la norma comptable IFRS 17 per a tots els grups i entitats asseguradores que presenten els seus comptes sota normes internacionals de comptabilitat, preveient-se posteriorment la seva transposició a la normativa comptable espanyola.
L’IFRS17 suposa un dels majors canvis en la comptabilitat de les entitats asseguradores. No canviarà tan sols la comptabilitat de les companyies asseguradores sinó que canviarà també la forma en la qual es gestiona la informació, introduint la utilització de nous conceptes i un tractament més detallat de les dades que donaran lloc a una elaboració diferent dels estats financers. L’IFRS 17 proporcionarà informació que donarà una visió més precisa sobre els resultats dins de l’empresa, promovent l’aparició de nous plantejaments de negoci.
LLOC CELEBRACIÓ
Seu social de la Federació de Mutualitats de Catalunya C/ Roger de Llúria, 119, 4t. 2ª – Barcelona.
OBJECTIU
Aquesta sessió abordarà els aspectes fonamentals de la nova norma comptable, les metodologies de valoració dels contractes d’assegurança, els impactes en els diferents àmbits de les entitats a més del financer-comptable, dades, tecnologia, negoci, govern i processos: el procés comptable actual haurà d’ésser revisat i adaptat a la nova realitat, amb l’aparició de noves tasques i intervinents.
IMPARTIDA PER
Professionals de la consultora Mazars.
INSCRIPCIONS I REGISTRE
Per confirmar l’assistència en format presencial o streaming, caldrà que feu la vostra inscripció mitjançant el següent enllaç: INSCRIPCIÓ
Es lliurarà certificat d’assistència per computar hores de formació.
Aquí tens les activitats formatives d’aquest mes d’abril:
12 d’abril – 12 hores
Sessió formativa Estils d’lnversió
Format mixte. Presencial i streaming.
26 d’abril – 10 hores
ISFRS17, un canvi significatiu en la gestió comptable de les mutualitats
Format mixte. Presencial i streaming.
27 i 28 d’abril – 9 hores
El treball per objectius
Primera jornada de 4 hores presencial.
Segona jornada de 4 hores virtual.
12 d’abril 2023
Horari: de 12.00h a 14.00h
Sessió gratuïta per a les mutualitats federades.
En format mixt (presencial i streaming).
Seu social de la Federació de Mutualitats de Catalunya
C/ Roger de Llúria, 119, 4t. 2ª – Barcelona
TEMARI
Estils d’inversió.
Per què invertir en renda fixa i quines oportunitats existeixen actualment.
Detall d’una cartera de renda fixa a curt termini i una altra a mig termini.
DOCENT
Xavier Català, soci i director d’EDM.
INSCRIPCIONS I REGISTRE
Per confirmar l’assistència en format presencial o streaming, caldrà que feu la vostra inscripció mitjançant el següent enllaç: INSCRIPCIÓ
17 de març de 12.30h a 13.30h.
Sessió formativa arran la publicació al BOE de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de la lluita contra la corrupció.
Com a punt més destacat de la llei, les empreses privades i l’administració pública que comptin amb 50 o més treballadors, i qualsevol empresa del sector financer (incloses les Mutualitats), amb independència del nombre de treballadors, tenen l’obligació d’implantar un Sistema Intern d’Informació (Canal de Denúncies).
El termini per a la implantació del sistema és de 3 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei per a les empreses de més de 249 treballadors, és a dir fins el 13/06/2023, i fins l’1/12/2023 per a les empreses amb una plantilla de entre 50 i 249 treballadors (i també per a les mutualitats de menys de 50 treballadors). La llei regula un règim sancionador específic, per la qual cosa és de gran importància implantar el sistema en els terminis indicats.
Tot i la novetat que comporta aquesta llei, en el marc del model de prevenció de delictes elaborat per la Federació ja es contemplava l’existència d’un canal de denúncies. Posteriorment, diverses normes l’han regulat, com la Llei de Distribució d’Assegurances, la Llei d’Igualtat, etc.
Us recordem que la Federació ofereix a les mutualitats la possibilitat de disposar d’un canal de denúncies extern, amb totes les garanties exigides per la llei.
.
• Aspectes més rellevants de la Llei i com afecta a les mutualitats de previsió social.
• Gratuït per a les Mutualitats federades.
Jordi Busquet (Federació de Mutualitats de Catalunya): “El moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país”
La Federació de Mutualitats de Catalunya s’ocupa de la representació i la defensa dels interessos del mutualisme social català. Actualment, està integrada per 31 mutualitats de previsió social que donen cobertura asseguradora sense afany de lucre a prop de 287.000 mutualistes i 1,26 milions de persones protegides.
L’objectiu fonamental de la Federació és contribuir al progrés de les mutualitats catalanes mitjançant la projecció i consolidació del mutualisme social com a oferta asseguradora competitiva i eficaç i com a model organitzatiu complementari de l’economia productiva i dels sistemes públics de protecció social.
Parlem amb Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya.
La Federació compta amb més de 125 anys d’història. Quin va ser el seu origen i com ha evolucionat?
Les Mutualitats neixen durant l’Edat Mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i també en petits pobles per ajudar-se entre pagesos en cas de malaltia o mort. Durant la primera meitat del segle XIX, la Revolució industrial arriba amb força a Catalunya i les zones rurals perden població i servei. L’assistència mèdica i les cobertures en casos de mort o de malaltia eren la principal tasca de les Mutualitats. Mitjançant una petita aportació, els veïns dels pobles petits s’asseguraven no quedar desemparats en casos de necessitat.
Al 1896 es crea la Federació de Mutualitats de Catalunya com a instrument que representa i defensa els interessos de les mutualitats al nostre territori, oferint a més serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinèrgies, recolzament i gestió en qualsevol tema que afecti a les mutualitats.
La Federació compta amb un equip professional i molt qualificat per donar serveis, especialment en l’àmbit de les assegurances, que facilita que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ésser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.
Quins són els principals valors de les mútues catalanes?
Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, es a dir són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica, proximitat i territori.
Valors que connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis als seus nets quan neixen.
El concepte “mútua” es sol confondre amb “asseguradora privada”. Quines són les principals diferències?
En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com tota la família.
A més el mutualista és a la vegada propietari i client, i per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.
Quan vas a un hospital et pregunten: “De quina mútua ets”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria d’ésser “De quina asseguradora ets”. S’ha perdut el concepte. Una asseguradora mercantil pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una entitat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots.
Les mútues són entitats sense afany de lucre. Com s’inverteixen els guanys?
En les pròpies entitats, el rendiment addicional no l’hem de generar, tot va per al mutualista. A diferència d’una entitat mercantil, que és molt lícita, però que necessita generar un benefici.
Les noves generacions coneixen la tasca de les mútues?
Les Mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats, hi ha hagut una evolució en els valors del jovent que s’aproxima als del mutualisme. Abans de la crisi hi havia una fal·lera per acumular riquesa i ara molts joves participen en els voluntariats, tenen ganes de canviar les coses. Les generacions anteriors pensaven que l’Estat s’ocupava de tot, però avui tenen clar que no és així, tal i com van les coses, res anirà millor en aquest sentit. Volen participar de manera activa en aquesta economia social.
Com ha viscut el sector la crisi provocada per la pandèmia? En quin punt es troba actualment?
Quan hi ha moments de crisi, el nostre model, com tots, es valora o no. Perquè quan va bé, tots els models funcionen. Però, quan hi ha moments de crisi veus els que poden sobreviure. No és només un tema econòmic. És un tema de model.
En el nostre model, ens trobem que, com a entitats asseguradores, la Covid-19 és una pandèmia i les pandèmies no estan cobertes. Però que passa? Doncs que els nivells de solvència (guanys) les mutualitats els acumulen per quan facin falta.
En el nostre cas, totes les mutualitats han fet front a les despeses de la Covid-19 sense estar cobertes. És el moment de no escatimar esforços en els serveis. No podem reduir la qualitat del servei. Cobrim prestacions que no estan cobertes però que la gent necessita i continuem mantenint el nivell de servei de qualitat amb el que això implica.
Quins són els principals reptes de futur per la Federació de Mutualitats de Catalunya?
Considero que el moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos, agremiats o professionals a la Catalunya de l’Edat Mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori.
Per nosaltres no es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les Mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les entitats mercantils.
Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.
Per altra banda, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social. Vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el govern la Llei d’Economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres com ja ens va passar amb el concepte de Mútua.
Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats, per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.
Jordi Busquet: “El moviment mutualista català es mantindrà com una de les grans estructures de país”
La Federació de Mutualitats de Catalunya és l’organització que aplega, des de fa més de cent vint-i-cinc anys, les mútues i mutualitats de previsió social, un model molt arrelat al territori.
Jordi Busquet és el president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’entitat que agrupa un sector que va néixer cap a l’edat mitjana per oferir protecció mútua a les persones membres més necessitades dins d’un gremi o àmbit industrial. La tasca de les mutualitats, però, amb els anys s’ha confós amb la de les companyies asseguradores i, a més, ha perdut certa rellevància entre les persones joves, encara que continuen tenint un fort impacte a Catalunya.
Què són les mutualitats?
Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals. És a dir, són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.
Com es vinculen amb el caràcter social?
Entre les seves característiques principals hi ha l’absència d’ànim de lucre, ja que no tenen per objecte repartir dividends entre els seus socis, sinó que dels resultats positius que obtinguin es beneficia tot el col·lectiu de mutualistes, romanen a l’entitat. A més, tenen un objecte social, perquè no cobreixen riscos sobre les coses, sinó que el seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social.
Jordi Busquet: “El seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social”.
També fomenten l’activitat social amb l’organització de nombroses activitats de caire social, que enforteixen la implantació de les mutualitats dins de la societat civil i el seu territori; i són entitats de proximitat. Aquest arrelament neix de la vocació de prestar serveis de qualitat i del coneixement de les persones i la societat en què desenvolupa la seva activitat. Això fa que les mutualitats s’hagin convertit en un referent en les assegurances personals en la zona geogràfica en la qual actuen.
Quins altres aspectes caracteritzen les mutualitats?
Són societats personalistes i no capitalistes, per tant, no disposen de capital social, sinó de fons mutual. Degut a la participació democràtica que regeix en les mutualitats (una persona, un vot), tots els mutualistes tenen els mateixos drets independentment de les seves aportacions. Es basen en l’autogestió, això suposa que són els propis mutualistes els que s’encarreguen de l’administració. Només els socis de la mutualitat poden ser membres de la Junta Directiva o Consell d’Administració.
També es caracteritzen per la doble condició, ja que en la persona mutualista coincideixen dues figures: quant a soci, és propietari de la mutualitat (relació estatutària), mentre que com a assegurat, té la condició de client (relació contractual).
Com sorgeixen les mutualitats en origen?
L’origen de les mutualitats el trobem en la protecció mútua de diferents col·lectius (gremials, professionals o industrials) quan no estaven desenvolupades les institucions públiques de la Seguretat Social.
Les Mutualitats neixen durant l’edat mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i evolucionen fins a arribar al segle XX com a entitats asseguradores amb una funció complementària de la protecció pública.
En tot aquest recorregut al llarg dels segles, com han canviat les mutualitats?
Els valors d’associacionisme, gestió participativa i democràcia, proximitat i absència d’ànim de lucre són tan actuals com llavors i connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis els seus nets quan neixen.
El repte actual és incorporar famílies que encara no s’asseguren en l’àmbit mutualista, i especialment els joves.
Sovint es confon la mútua amb la companyia asseguradora, quina és la diferència?
Un exemple que explico sempre és quan vas a un hospital i et pregunten “De quina mútua ets?”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria de ser “De quina companyia ets?”. S’ha perdut el concepte. Una societat anònima pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una societat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots. En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com si està tota la família.
A més, el mutualista és a la vegada propietari i client, i, per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.
Quin impacte tenen les mutualitats a Catalunya?
Les mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats.
El moviment mutualista històric i tan lligat a l’associacionisme català es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori. Les mutualitats compten amb 287.000 mutualistes i 1,26 milions de persones protegides, els actius de les mutualitats catalanes arriben als 2.200 milions d’euros.
Les mutualitats estan vinculades amb les xarxes (el suport mutu). Quin paper tenen les mutualitats en el teixit associatiu?
Volem participar de manera activa en l’economia social, però les prestacions que pot fer una mutualitat no les pot fer cap altra activitat de l’economia social. Per normativa no podem fer una activitat d’una cooperativa industrial ni ells l’activitat asseguradora que fem nosaltres. Per això, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social.
En aquest sentit, la Federació de Mutualitats de Catalunya forma part de l’Associació d’Economia Social de Catalunya.
Sí, vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el Govern la Llei d’economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres, com ja ens va passar amb el concepte de ‘mútua’ o ‘mutualitat’.
Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.
Jordi Busquet: “Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat”.
Quins serveis ofereix la Federació de Mutualitats de Catalunya?
La Federació és l’instrument que representa i defensa els interessos de les mutualitats a Catalunya. Oferint, a més, serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinergies, suport i gestió en qualsevol tema que afecti les mutualitats.
Ara per ara, s’ha professionalitzat per donar serveis, especialment en tecnologia. Això fa que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.
Tenint en compte el panorama actual, quins reptes es plantegen les mutualitats en els pròxims anys?
Per a nosaltres, la força està en la diversitat i la singularitat, elements claus perquè la persona s’hi pugui identificar. Si no tens capacitat de fer que la gent s’identifiqui amb el país, amb la cultura i la visqui, difícilment el teu model perdurarà. No es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les activitats mercantils.
Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.
Les mutualitats catalanes, una veritable estructura de país
La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra els 125 anys reivindicant l’associacionisme català i la identitat pròpia de les mútues
La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra els seus 125 anys d’història com la unió de les mútues catalanes, entitats sense ànim de lucre que des de fa segles garanteixen la cobertura de serveis bàsica a la població. “L’Estat durant segles no ha tingut la capacitat de mobilitzar els diners en favor de les classes populars i són les classes populars les que s’han agrupat des de l’edat mitjana per donar cobertura a les seves necessitats”, resumeix Jordi Busquet, president de la Federació.
Busquet: “No hi ha cap dubte que les mutualitats som estructures de país”
L’històric associacionisme de la societat catalana va propiciar la creació d’aquestes entitats, que van començar en petits pobles per ajudar-se entre pagesos en cas de malaltia o mort. “És un concepte d’entendre un país. No hi ha cap dubte que les mutualitats som estructures de país”, sentencia Busquet.
Durant la primera meitat del segle XIX, la Revolució Industrial arriba amb força a Catalunya i les zones rurals perden població i servei. L’assistència mèdica i les cobertures en casos de mort o de malaltia eren la principal tasca de les mutualitats. A través d’una petita aportació, els veïns de pobles petits s’asseguraven no quedar desemparats en casos de necessitat.
Del Decret de Nova Planta al Franquisme
I el 1896 s’apleguen sota el paraigües de la Federació de Mutualitats de Catalunya, per tal de fer sentir la seva veu i defensar els seus interessos. També a Madrid, ja que el “centralisme espanyol i intentava eliminar la tradició catalana d’associar-se per defensar els drets”.
Va passar el 1714 amb el Decret de Nova Planta i durant el Franquisme. Però les mutualitats s’han sabut reinventar i segueixen en peus. I no és estrany que siguin Catalunya i País Basc els territoris on tenen més presència
Busquet: “Han de conviure els dos models i sense passar certa dimensió, perquè perds la identitat”
Fins a l’actualitat, on la Federació de Mutualitats té 280.000 mutualistes a Catalunya i dona cobertura a més d’un milió de persones. En total en formen part una trentena de mútues, des de la Previsora General (nascuda al Penedès, 42.000 mutualistes) a la de Cantallops (uns 150). Una entitat, la de Cantallops, que va néixer per donar cobertura a l’accés als medicaments i als enterraments i que, avui en dia, encara s’encarrega de comprar de forma conjunta les medicines per la farmàcia del poble.
“Han de conviure els dos models i sense passar certa dimensió, perquè perds la identitat”, indica Busquet.
Busquet: “No volem perdre la singularitat i la identitat”
A principis de segle XX, la Federació de Mutualitats estava integrada per unes 1.700 entitats i avui en dia en són 34. En aquella època, en petits pobles podien haver-hi diverses mútues que oferien diferents cobertures. Amb el pas dels anys, moltes han anat desapareixent i d’altres s’han unit per buscar ser més eficients. “Les mutualitats s’han unit, sense perdre la identitat, però buscant economies d’escala”, resumeix el president.
També han canviat alguns dels serveis que ofereixen, ja que amb l’Estat del Benestar moltes de les cobertures ja es donen per fetes. L’assistència sanitària és un dels pilars. Però el que no ha canviat és el compromís i l’arrelament amb el territori. “No volem perdre la singularitat i la identitat”, sentencia Busquet, que afegeix: “Una mutualitat continua sent una entitat sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’oferir quotes justes per fer front a les prestacions”.
I és que les mutualitats han estat les responsables al llarg dels últims segles d’impulsar la vida als pobles, a través d’ateneus, casinos o bars. El seu vessant social ha estat igual d’important que la cobertura de serveis. De fet, cada mutualitat està especialment enfocada a una comarca o una regió, sense centrar-se en un creixement territorial.
La crisi de 2008
El model de mutualitats pot recordar al de les antigues caixes, que també van néixer en territoris per donar servei a la població de la zona. Aquest sistema financer va saltar pels aires amb la crisi de 2008 i va haver-hi gent que va fixar la mirada en les mútues. Jordi Busquet n’explica les diferències: “A nivell mutual hem tingut una visió a llarg termini, hem acumulat reserves molt fortes i una gran solvència. La crisi va arribar amb unes entitats fortes, amb un nucli de client molt dur. Ens permet aguantar molt bé”.
Jordi Busquet: “El cor de l’entitat és al territori on va néixer”
En aquest sentit, el president assenyala que “moltes caixes van sortir fora de les seves zones d’influència, fins i tot fora de Catalunya, volen créixer molt i obrint altres línies de negoci com el sector immobiliari”. En canvi, “les mutualitats han mantingut l’aposta territorial”: “El gruix de l’activitat sempre està a Catalunya, mantenim el negoci on el coneixem i on la persona se sent identificada”. “El cor de l’entitat és al territori on va néixer”, sentencia.
La batalla del nom amb les asseguradores
Tot i la històrica presència de les mutualitats a Catalunya, en les últimes dècades la nomenclatura s’ha pervertit i avui dia les asseguradores privades s’identifiquen, en l’imaginari col·lectiu, com a mútues. “És una gran preocupació. Recordo una vegada anar amb el meu primer fill a l’hospital i a recepció em van preguntar: de quina mútua és? Vaig respondre que la pregunta era de quina companyia, perquè no totes són mútues”, explica Busquet.
El president de la Federació detalla la gran diferència: “Una entitat mercantil, que és molt lícita, necessita generar un benefici. Nosaltres el rendiment addicional no l’hem de generar i tot va pel mutualista”. Per això, lamenta que molta gent vegi les asseguradores privades com una mútua.
Busquet: “El concepte pot ser una batalla perduda, però hem de fer pedagogia del que és una mútua i el que suposa”
“El concepte pot ser una batalla perduda, però hem de fer pedagogia del que és una mútua i el que suposa. Vostè pot dir que no el faran fora mai? Que tindrà el mateix preu que la resta de mutualistes encara que es posi malalt o es faci gran? Que pot escollir les cobertures? Si no, no estàs en una mútua”; resumeix Busquet, que considera que la sensibilització de la ciutadania per la proximitat i el territori “justifica la pervivència” de les seves entitats.
“I al ser una entitat sense ànim de lucre, el preu és just”, conclou.
Créixer sense perdre la identitat
Jordi Busquet apunta que el creixement de la Federació s’ha de fomentar en l’aparició de noves mutualitats, més que en el creixement de les que ja hi ha. “Hem de créixer el màxim que puguem sense perdre la nostra singularitat. Preferim mantenir el nostre vincle i la fidelitat i lleialtat dels mutualistes. Les baixes de les asseguradores privades dupliquen o tripliquen el de les nostres entitats”.
I considera que cada vegada són més necessàries aquestes mutualitats. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats. “Ens agradaria que fóssim unes entitats que no hi hagués la necessitat d’oferir cobertures de salut. Però tot fa preveure que no serà així”, lamenta.
Així, Jordi Busquet considera que el moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justs i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori.
El butlletí d’economia, social i solidària de l’Ajuntament de Barcelona del mes de juny recull aquesta detallada entrevista a Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya:
“El concepte de suport mutu és la clau del nostre model, una ajuda mútua que és intergeneracional”
Entrevista amb Jordi Busquet, President de la Federació de Mutualitats de Catalunya.
Amb motiu dels 125 anys de la Federació de Mutualitats de Catalunya, entrevistem el seu president, Jordi Busquet. Ens explica el que diferencia el model mutualista d’altres models d’assegurances personals, la història de la Federació i la importància de la intercooperació amb administracions i altres entitats de l’ESS.
Com funciona el model mutualista? Què us diferencia d’altres ofertes d’assegurances personals?
La més rellevant és la figura del mutualista: és a la vegada client i propietari. Aquesta és la gran diferència. Quan ens trobem amb altres tipus d’entitats asseguradores, el contracte que signes és un contracte de client, prenedor, amb una companyia. En canvi, la mutualitat, en el moment en què signes aquest contracte, tu ja ets mutualista i, per tant, ets propietari. Independentment que tinguis una pòlissa amb un preu o amb un altre, tinguis més cobertures o menys, el teu vot val el mateix.
Per què, per molt que diguis que el client és el primer, que millor que el client i el propietari sigui el primer? En el món mercantil hi ha tant de dubte de si realment el primer és el client o el capital. En el nostre cas, la mutualitat el que vol és donar un servei, una prestació per damunt de tot. I, per tant, amb aquesta figura que ets propietari i client el que prima sempre és el servei.
Quan parleu de servei, quin tipus de servei? Quins àmbits o que cobriu?
Depenent de les mutualitats, estan orientades en uns serveis o en uns altres. Hi ha mutualitats que es van crear bàsicament per una cobertura d’assistència sanitària en zones on no hi havia o és insuficient; d’altres és cobertures d’accidents; d’altres temes de medicaments; altres temes d’enterrament…
És la necessitat dels moments la que crea les prestacions que desenvolupen les mutualitats. No és tant la mutualitat com a ens que pensa un grup petit què oferim i busco mutualistes, sinó que és un tema de baix a dalt.
Quin valor afegit té, doncs, el mutualista?
Més enllà dels clàssics vinculats al concepte d’economia social i solidària (ESS), que la persona prima davant del capital i que són entitats democràtiques, hi ha una part que és la continuïtat.
És a dir, la garantia de la continuïtat de l’entitat, perquè depèn dels mateixos mutualistes. Som entitats molt solvents. Per què? Perquè anem acumulant aquestes reserves per perdurar en el temps. Tenim una experiència de molts anys, hem viscut moltes crisis per aquest camí i hem sobresortit en aquests moments de crisi justament perquè la gent és quan veu realment que tens aquest valor afegit de continuïtat.
I no és només la continuïtat en els serveis, sinó en com es fa aquest servei, l’ànima de la mutualitat.
Quin impacte ha tingut la crisi de la covid-19?
Quan hi ha moments de crisi, el nostre model, com tots, es valora o no. Perquè quan va bé, tots els models funcionen. Però, quan hi ha moments de crisi veus els que poden sobreviure. No és només un tema econòmic. És un tema de model.
En el nostre model, ens trobem que, com entitats asseguradores, la covid-19 és una pandèmia i les pandèmies no estan cobertes, per definició. Però què passa? Aquests nivells de solvència que parlàvem, per què s’acumulen? S’acumulen per quan facin falta. No per no fer-los servir.
En el nostre cas, totes les mutualitats han fet front a les despeses de la covid-19 sense estar cobertes. És el moment de no escatimar esforços en els serveis. No podem reduir la qualitat del servei. Aguantem el chaparrón, cobrim prestacions que no estan cobertes, però que la gent necessita i continuem mantenint el nivell de servei de qualitat amb el que això implica també.
Quin rol té la Federació?
Nosaltres diem sempre que el nostre concepte de ser singulars… La gent només es focalitza en “és que sou petits”. Però és que molts petits fan coses grans! Cooperem per competir i la Federació és l’instrument. Ens permet competir en un mercat com l’actual sense perdre l’essència nostra de mutualitat i sense perdre les singularitats que cada mutualitat té.
La Federació quantes mutualitats?
Som unes 34 mutualitats. El criteri nostre són aquelles entitats que tenen la seu social a Catalunya. N’hi ha que només tenen activitat a Catalunya, i altres que tenen a Catalunya i a fora.
Tenim un volum molt gran de mutualistes i subjectes protegits. Mutualista és la persona que signa el contracte, però pot tenir més persones: tenim més d’un milió de persones cobertes per les mutualitats, gairebé 1,3 milions. A més, tenim una ràtio de fidelitat interpretada com a baixes que es produeixen anualment respecte a les que es produeixen en una SA, molt més reduïdes. Això significa que la gent està contenta. Pot costar més de convèncer d’aquest model, però quan estan dintre els hi costa molt de fer un canvi.
Quins reptes creus que s’enfronta la Federació de Mutualitats i el model de mutualitats?
El primer repte que, tot i que l’hem passat, hem d’estar sempre atents, és la viabilitat. Entitats com les nostres, igual que altres del món de l’ESS, normalment sempre s’ataquen amb arguments econòmics: falta d’eficiència, que no estan ben capitalitzades… En el nostre cas, això no ho poden fer servir perquè girem la truita. Som nosaltres els que podem dir us falta solvència o esteu mal capitalitzats. Perquè ells prefereixen tenir menys solvència, menys capital, perquè el distribueixen entre els seus accionistes. En canvi, els mutualistes prefereixen que es quedi per poder fer front a imprevistos.
Aquesta pota que és tan ferma, i que ens ha costat molts anys anar acumulant i anar gestionant, no l’hem venut prou bé. És a dir, hem de vendre més aquesta professionalitat nostra i manera de fer que dona aquesta garantia. Això ho sap molt poca gent, que tenim aquesta fortalesa. Crec que és un tema de comunicació. Ara, ens tocarà també demostrar aquesta singularitat que tenim. Comunicar aquesta singularitat que nosaltres acceptem i volem que continuï. Volem potenciar aquesta diversitat i comunicar-la.
Jo crec que el nostre gran repte és comunicar aquesta fortalesa econòmica, a la vegada, aquesta singularitat i que, des de la Federació, treballem per crear aquestes línies mestres que fan que perduri en el temps aquest model.
Com treballeu i intercoopereu amb l’àmbit de l’ESS?
Fins fa molt pocs anys, molt pocs, nosaltres no interactuàvem de manera activa com a Federació ni com a conjunt del mutualisme amb la resta de l’economia social i solidària, ni a nivell local aquí a Barcelona ni a nivell català. Sí que és cert que molts dels mutualistes estan vinculats al món de l’ESS, això sí que hi era. Era una porta per nosaltres important.
Però, com també la Federació va sistematitzar els temes de solvència i econòmics, devíem sistematitzar també el tema de la intercooperació. Aquí el gran punt va ser la creació de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual som membres fundadors i aquest va ser el gran salt endavant. És important també destacar que l’origen del nostre apropament a l’ESS va ser el Comissionat de l’Ajuntament de Barcelona que, en aquell moment, era el Jordi Via. Va ser aquí on vam començar a bellugar-nos i a fer contactes amb el món de l’economia social i solidària.
El lema de l’aniversari de la Federació és “125 anys de suport mutu”. Per què aquest lema?
El concepte de suport mutu és la clau del nostre model, una ajuda mútua que és intergeneracional. Les mutualitats ens donem suport mutu entre nosaltres, a la mateixa Federació per tirar endavant projectes comuns. Hi ha gent que té més recursos que altres i, per exemple, legalment pot avançar molt més en el tema de solvència d’ús que altres entitats perquè totes ho vam posar en comú i ho vam regalar perquè se’n poguessin aprofitar totes i crear un model de la Federació.
Aquest suport mutu també el fem des de les mutualitats, cada mutualitat amb els seus mutualistes actuals perquè si hi ha una persona que avui té, per desgràcia, un càncer, què farem? Li pujarem la prima perquè ha gastat més? No. Això té una força per mi també molt gran.
I el que deia, aquesta intergeneracional. Hi ha una mutualitat que és més vella que la Federació, té més de 150 anys. Han anat acumulant reserves, aquests excedents cada any. Van acumulant, acumulant, acumulant i això ho han anat posant en propietat dels seus mutualistes. És una entitat d’aquestes molt petites, tocant a la Jonquera, un poble que es diu Cantallops. El Casino del poble és seu, de la mutualitat; el primer bar també, l’Aliança també. Tot això, ho han posat a disposició dels mutualistes, que al final era el poble. I segueixen. Per què és possible mantenir actualment una entitat com aquesta o d’altres? Perquè si no hi hagués hagut aquest compromís de tantes generacions, no estarien en aquesta situació.
Ho vinculo sempre amb la part econòmica. Per què som tan solvents? Són molts anys de gestió amb un únic criteri: la continuïtat.
