La celebració el pròxim dissabte 8 de març del Dia Internacional de la Dona és una oportunitat per a commemorar i recordar el paper de les dones en la creació de mutualitats exclusivament femenines.
Aquestes entitats es van constituir a finals del segle XIX, en un context social i polític en el qual el dret d’associació acabava d’aprovar-se i el sufragi femení encara no era una realitat. La funció de la dona en les classes benestants es limitava, doncs, a les tasques domèstiques. Pel contrari, treballar era l’única opció per a les dones de classe treballadora. En aquest ambient, la creació de mutualitats femenines adquireix encara més rellevància si tenim en compte l’època en què es van crear.
Una de les principals raons d’aquesta iniciativa va ser la forta segregació per sexes present en tots els àmbits de la societat, des de l’escola fins a l’Església. Així doncs, aprofitant la possibilitat d’organitzar-se al marge dels homes, les dones impulsaren les seves pròpies societats mutuals. Aquesta capacitat d’autoorganització, però, transcendí ideologies, ja que es documenta l’existència de mutualitats tant d’inspiració cristiana com laica o religiosa.
L’existència d’aquestes mutualitats demostra que, fins i tot en un context advers, les dones van saber crear xarxes de suport i avançar cap a la seva autonomia. El seu llegat continua sent, a dia d’avui, un exemple de perseverança i reivindicació en la lluita per la igualtat i la protecció social-econòmica.
