Les mutualitats catalanes, una veritable estructura de país

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra els 125 anys reivindicant l’associacionisme català i la identitat pròpia de les mútues

La Federació de Mutualitats de Catalunya celebra els seus 125 anys d’història com la unió de les mútues catalanes, entitats sense ànim de lucre que des de fa segles garanteixen la cobertura de serveis bàsica a la població. “L’Estat durant segles no ha tingut la capacitat de mobilitzar els diners en favor de les classes populars i són les classes populars les que s’han agrupat des de l’edat mitjana per donar cobertura a les seves necessitats”, resumeix Jordi Busquet, president de la Federació.

Busquet: “No hi ha cap dubte que les mutualitats som estructures de país”

L’històric associacionisme de la societat catalana va propiciar la creació d’aquestes entitats, que van començar en petits pobles per ajudar-se entre pagesos en cas de malaltia o mort. “És un concepte d’entendre un país. No hi ha cap dubte que les mutualitats som estructures de país”, sentencia Busquet.

Durant la primera meitat del segle XIX, la Revolució Industrial arriba amb força a Catalunya i les zones rurals perden població i servei. L’assistència mèdica i les cobertures en casos de mort o de malaltia eren la principal tasca de les mutualitats. A través d’una petita aportació, els veïns de pobles petits s’asseguraven no quedar desemparats en casos de necessitat.

Del Decret de Nova Planta al Franquisme

I el 1896 s’apleguen sota el paraigües de la Federació de Mutualitats de Catalunya, per tal de fer sentir la seva veu i defensar els seus interessos. També a Madrid, ja que el “centralisme espanyol i intentava eliminar la tradició catalana d’associar-se per defensar els drets”.

Va passar el 1714 amb el Decret de Nova Planta i durant el Franquisme. Però les mutualitats s’han sabut reinventar i segueixen en peus. I no és estrany que siguin Catalunya i País Basc els territoris on tenen més presència

Busquet: “Han de conviure els dos models i sense passar certa dimensió, perquè perds la identitat”

Fins a l’actualitat, on la Federació de Mutualitats té 280.000 mutualistes a Catalunya i dona cobertura a més d’un milió de persones. En total en formen part una trentena de mútues, des de la Previsora General (nascuda al Penedès, 42.000 mutualistes) a la de Cantallops (uns 150). Una entitat, la de Cantallops, que va néixer per donar cobertura a l’accés als medicaments i als enterraments i que, avui en dia, encara s’encarrega de comprar de forma conjunta les medicines per la farmàcia del poble.

“Han de conviure els dos models i sense passar certa dimensió, perquè perds la identitat”, indica Busquet.

Busquet: “No volem perdre la singularitat i la identitat”

A principis de segle XX, la Federació de Mutualitats estava integrada per unes 1.700 entitats i avui en dia en són 34. En aquella època, en petits pobles podien haver-hi diverses mútues que oferien diferents cobertures. Amb el pas dels anys, moltes han anat desapareixent i d’altres s’han unit per buscar ser més eficients. “Les mutualitats s’han unit, sense perdre la identitat, però buscant economies d’escala”, resumeix el president.

També han canviat alguns dels serveis que ofereixen, ja que amb l’Estat del Benestar moltes de les cobertures ja es donen per fetes. L’assistència sanitària és un dels pilars. Però el que no ha canviat és el compromís i l’arrelament amb el territori. “No volem perdre la singularitat i la identitat”, sentencia Busquet, que afegeix: “Una mutualitat continua sent una entitat sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’oferir quotes justes per fer front a les prestacions”.

I és que les mutualitats han estat les responsables al llarg dels últims segles d’impulsar la vida als pobles, a través d’ateneus, casinos o bars. El seu vessant social ha estat igual d’important que la cobertura de serveis. De fet, cada mutualitat està especialment enfocada a una comarca o una regió, sense centrar-se en un creixement territorial.

La crisi de 2008

El model de mutualitats pot recordar al de les antigues caixes, que també van néixer en territoris per donar servei a la població de la zona. Aquest sistema financer va saltar pels aires amb la crisi de 2008 i va haver-hi gent que va fixar la mirada en les mútues. Jordi Busquet n’explica les diferències: “A nivell mutual hem tingut una visió a llarg termini, hem acumulat reserves molt fortes i una gran solvència. La crisi va arribar amb unes entitats fortes, amb un nucli de client molt dur. Ens permet aguantar molt bé”.

Jordi Busquet: “El cor de l’entitat és al territori on va néixer”

En aquest sentit, el president assenyala que “moltes caixes van sortir fora de les seves zones d’influència, fins i tot fora de Catalunya, volen créixer molt i obrint altres línies de negoci com el sector immobiliari”. En canvi, “les mutualitats han mantingut l’aposta territorial”: “El gruix de l’activitat sempre està a Catalunya, mantenim el negoci on el coneixem i on la persona se sent identificada”. “El cor de l’entitat és al territori on va néixer”, sentencia.

La batalla del nom amb les asseguradores

Tot i la històrica presència de les mutualitats a Catalunya, en les últimes dècades la nomenclatura s’ha pervertit i avui dia les asseguradores privades s’identifiquen, en l’imaginari col·lectiu, com a mútues. “És una gran preocupació. Recordo una vegada anar amb el meu primer fill a l’hospital i a recepció em van preguntar: de quina mútua és? Vaig respondre que la pregunta era de quina companyia, perquè no totes són mútues”, explica Busquet.

El president de la Federació detalla la gran diferència: “Una entitat mercantil, que és molt lícita, necessita generar un benefici. Nosaltres el rendiment addicional no l’hem de generar i tot va pel mutualista”. Per això, lamenta que molta gent vegi les asseguradores privades com una mútua.

Busquet: “El concepte pot ser una batalla perduda, però hem de fer pedagogia del que és una mútua i el que suposa”

“El concepte pot ser una batalla perduda, però hem de fer pedagogia del que és una mútua i el que suposa. Vostè pot dir que no el faran fora mai? Que tindrà el mateix preu que la resta de mutualistes encara que es posi malalt o es faci gran? Que pot escollir les cobertures? Si no, no estàs en una mútua”; resumeix Busquet, que considera que la sensibilització de la ciutadania per la proximitat i el territori “justifica la pervivència” de les seves entitats.

“I al ser una entitat sense ànim de lucre, el preu és just”, conclou.

Créixer sense perdre la identitat

Jordi Busquet apunta que el creixement de la Federació s’ha de fomentar en l’aparició de noves mutualitats, més que en el creixement de les que ja hi ha. “Hem de créixer el màxim que puguem sense perdre la nostra singularitat. Preferim mantenir el nostre vincle i la fidelitat i lleialtat dels mutualistes. Les baixes de les asseguradores privades dupliquen o tripliquen el de les nostres entitats”.

I considera que cada vegada són més necessàries aquestes mutualitats. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats. “Ens agradaria que fóssim unes entitats que no hi hagués la necessitat d’oferir cobertures de salut. Però tot fa preveure que no serà així”, lamenta.

Així, Jordi Busquet considera que el moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justs i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori.